El Adecco Group Institute, el centre d’estudis i divulgació del Grup Adecco, qui saben quin és el grau potencial de satisfacció d’un ocupat mitjà en cada una de les comunitats autònomes espanyoles. Per a l’elo presenta el Monitor Adecco de Oportunidades y Satisfacción en el Empleo que, semestralmente desde hace nueve años, profundiza en dicho grado de satisfacción, así como en las oportunidades laborales del mercado laboral.

Per a la realització de l’informe, es tomarà en consideració cinc àrees fonamentals en l’entorn laboral de les persones com a son la remuneració, la seguretat laboral, les oportunitats d’ocupació i desenvolupament professional, la conciliació entre la vida personal i el professional i la conflictivitat laboral . En total, s’analitzen 16 subvariables diferents[1].

En aquesta segona entrega del Monitor es centra en l’apartat de conciliació entre la vida personal i el professional[2].

I segons les variables que s’analitzen en aquest punt -la proporció d’ocupats treballant a temps parcial, la possibilitat de treballar al menys ocasionalment des del seu habitatge i el percentatge d’ocupats que cursen estudis- les millors comunitats per a la vida professional i personal son la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i el País Basc.

El teletrabajo es redueix un 18,4% en l’últim any
El número de teletrabajadors s’ha estabilitzat en els darrers quatre trimestres en un rang d’entre 2,8 i 3,2 milions de persones, aproximadament. Sense embargament, quan es compara les dates puntuals del segon trimestre de 2021 (2,9 milions de teletrabajadors) amb el mateix període del any passat (trimestre atípic que inclou el confinament de la població, que va marcar el màxim històric de 3,55 milions de teletrabajadors), es troba una reducció d’un 18,4%.

Això mateix (un número relativament elevat de teletrabajadors quan s’analitza la sèrie històrica de dades, encara que amb un descens interanual degut que la comparació es realitza amb el pic produït pel confinament domiciliari) ocorre, amb alguns maticis, en totes les autonomies, amb excepció de Canàries. Aquesta autonomia és l’única que presenta un increment interanual en la quantitat de teletrabajadors: 3.800 més que fa un any (+ 3,9%).

Aun sabiendo que se trata de una comparación atípica, el análisis de la variación interanual del segundo trimestre da pistas útiles sobre el mayor o menor grado de implantación del teletrabajo en las diferentes autonomías. En un extrem, la Comunitat de Madrid i Catalunya muestren els descensos més grans, d’un 8,9% i un 13,6%, respectivament. En canvi, sis autonomies presenten retrocessos interanuals de menys del 30%: Cantàbria (-38,3%), el País Basc (-34,9%), Extremadura (-32,6%), Aragó (-31,2 %), la Comunitat Valenciana (-30,9%) i Castella-la Manxa (-30,8%).

Estas variacions permeten comprendre per què es reafirmi el predomini de la Comunitat de Madrid (774.000 teletrabajadors) i de Catalunya (591.700 teletrabajadors) en aquest camp, concentrant-se al 47,1% del total de teletrabajadors espanyols, davant d’un 43,2% fa un any.

Si s’afegeix Andalucía (378.700 teletrabajadors) i la Comunitat Valenciana (253.900 persones treballant al menys ocasionalment des del seu hogar), té que les quatre autonomies amb major quantitat de teletrabajadors cobijan al 68,9% d’aquest col·lectiu.

Si s’utilitzen els mitjans mòbils dels darrers quatre trimestres[3], a fin de captar la tendència i evitar la distorsió que va provocar un dato aïllat, ve que la proporció de teletrabajadors ha crescut en totes les autonomies amb excepció d’Aragó i Extremadura. En el total d’Espanya, dicha variable ha sotmès a 3,9 punts percentuals, fins al 15,1%.

El major increment s’ha registrat a la Comunitat de Madrid, on la proporció de teletrabajadors ha donat un salt de 11,7 punts percentuals, per arribar al 25,6%. És l’alcalde registre assolit per qualsevol autonomia en els 15 anys que cubren les estadístiques d’aquesta variable i suposa que en l’autonomia madrilenya 1 de cada 4 ocupats té la possibilitat de treballar en remot.

Cataluña ha passat al segon lloc, amb un increment interanual de 6,7 pp que eleva la seva proporció fins al 18,8%. En tercer lugar, se sitúa ahora Asturias, amb un 15,4% (+2,4 pp).

La transformació radical que ha experimentat queda clara quan observa els dades de fa dos anys. El juny de 2019, el teletrabajo era liderat per Astúries i Galícia, en ambdós casos amb el 8,9% dels seus ocupats treballant al menys de manera ocasional des del seu llar. Ahora, la comunitat autònoma amb menor proporció de teletrabajadors, que és Navarra, té una d’un 9,4%.

La inserció de la jornada parcial, molt per debat dels mitjans a la UE
Tras cinc trimestres seguits amb caigudes, l’ocupació al temps parcial està tenint una forta recuperació. Els darrers mesos es van crear 349.300 empleos d’aquest tipus, un 33% del total. Sense embargament, com aquest increment només ha servit per recuperar pèrdues anteriors, el mitjà mòbil de quatre trimestres de la proporció d’ocupats a temps parcial en el total d’ocupats permanents en un 14,2%, el mateix que fa un any.

Aunque en diverso grado, totes les autonomies, amb excepció de La Rioja, imiten el patró general, incorporant mà d’obra a temps parcial. En set regions, fins i tot, l’increment alcança per mostrar un augment interanual en la proporció d’ocupats a temps parcial.

Astúries (14,2%; augment interanual de 1,2 punts percentuals) i Balears (12,9%; +0,7 pp) exhibeixen els majors incrementals en aquesta variable. La situació oposta correspon a La Rioja (-2,1 pp, caient fins al 13,5%) i el País Basc (-1,1 pp, cedint fins al 15,5%).

La Comunitat Valenciana recupera el primer lloc, amb un 16,1% d’ocupats a temps parcial (increment interanual de quatre dècimes), superant al País Basc, amb els dades recién indicats, que passa al segon lloc. A la tercera posició es coloca Navarra, amb un 15,1% dels seus ocupats treballant a temps parcial (una dècima més que un any abans).

Solo hay dos autonomías con menos de un 13% de ocupados a tiempo parcial: Canarias (12,4%; -0,1 pp) y Baleares (12,9%; +0,7 pp, com ja es té senyalitzat).

Como cabría esperar, esta evolución del empleo a tiempo parcial no ha permitido cerrar la brecha que separa en este terreno a España de los países más avanzados de Europa. El mitjà nacional d’un 14,2% queda llei del 18,6% que és el mitjà de la UE-27 i molt més, per exemple, de països com Alemanya (29,1%), Àustria (28%), Bèlgica (24,2%) i Dinamarca (24,1%).

En canvi, la inserció de l’ocupació a temps parcial sí és molt superior a Espanya davant dels països de l’Est europeu, com per exemple Polònia (6,4%) o Hongria (5,6%). D’aquest grup de països, la menor proporció a l’exposició Bulgària (2%). Portugal (8,4%) i Grècia (7,8%) també presenten una proporció d’ocupats a temps parcial inferior a l’espanyola.

De los datos anteriores surge una nítida correlación positiva entre nivel de desarrollo (es decir, el PIB por habitante) i la proporció d’ocupats a temps parcial, cosa que a la seva vegada està vinculada amb un major grau de conciliació entre el treball i la vida privada.

[1] Ver Què és el Monitor Adecco al final del document i el seu mètode de puntuació.

[2] En aquesta entrega es fa un balanç dels resultats obtinguts durant el segon trimestre de 2021, en base a la Encuesta de Población Activa (EPA), que publica trimestralment l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

[3] Se está comparando el promedio entre el tercer trimestre de 2020 al segundo trimestre de 2021, con los medios que va del tercer trimestre de 2019 al segundo trimestre de 2020. De ahí l’augment. Es una comparativa més real perquè la volatilitat de les dades.